Thursday, April 16, 2009

Para?

Cheguei agora a conclusão de que estou cheia deste amarelo, deste cor de rosa, deste blog.

Sim, gosto muito de conversar sobre questões de identidade, nacionalidade, imigração e bilinguismo e biculturalismo. Mas são questões tão complexas e ao mesmo tempo tão delicadas! Ainda por cima não gosto de conversar sozinha. Portanto como hoje ando algo irritada, acho que vou lavar os pratos e vou dar um passeio, e depois logo decido que fazer com estas cores berrantes (que em dias normais até acho alegres), com estas temáticas aborrecidas (que noutros dias até acho relevantes e apaixonantes) e com este blog que me faz sentir culpável por ter preguiça de escrever os meus pensamentos revolucionários e ao mesmo tempo me faz sentir isolada e frustrada. Eu gosto é de conversar com amigos e outras mentes brilhantes e inspirar e promover mudanças sociais, que façam deste mundo um mundo mais justo e feliz para todos.

Sinto-me revoltada e isso cansa. Vou ver se recupero o equilíbrio, afinal de contas, há tanta coisa boa por aí, não há? Não?!

"I'll be back"?
No, I will not be back, because I have never gone away! hahaha
E isto lembra-me a piada do Dani "Houston, we do not have a problem." E agora até me apetece rir, tu vê la!

Sempre em algum lado,

nlm

El mite nacionalista "una llengua, una nació"

Estic cansada.
De trobar el mite nacionalista "una llengua, una nació" per tot arreu i que aquest no sigui prou qüestionat.
De veure que seguim alimentant fronteres internacionals (i intranacionals) de tipus geopolítiques, culturals, socials i lingüístiques.
De constatar de que seguim tenint por de la diversitat, sobretot de la diversitat amb poder.

La llengua i identitat nacional es una construcció política. Per diferenciar-nos de qui?
Lluitem contra què i contra qui quan defenem una sola llengua i identitat nacional?
La identitat i la llengua no son fenòmens "naturalment" estàtics, son políticament estàtics, i essencialment dinàmics, i per tant canvien amb el temps i nosaltres mateixos negociem les nostres identitats depenent del context temporal i social.

Sunday, December 7, 2008

Multicultural recipe

What ingredients are needed to become a multicultural society?
Restaurants from all over the world, news from all over the world, internet connection for everyone, multilinguism, multicultural policies, international schools, NGOs? Are those ingredients necessary? Are they enough?
What else do we need to build a multicultural society? Is that desirable? Do you know any multicultural society? How does it work?
What does "multicultural society" mean to you?

Saturday, December 6, 2008

Elitisme?

Últimament he estat llegint alguns blocs i alguns testimonis sobre Andorra i una idea que ha aparegut sovint es que Andorra i els andorrans (com diuen "aquells de pura sepa") son elitistes. Creieu que els andorrans eren o són elitistes?
A vegades pensava en elitisme relacionat amb la llengua i la cultura. He tingut la impressió que el català fa unes dècades era símbol d'elitisme a Andorra, era el que diferenciava un immigrant d'un nacional. Ara sembla que el domini de la llengua catalana diferencia un immigrant ben integrat i un de no-integrat...
Les escoles andorranes abans del 1982 eren privades, o m'equivoco? Perquè els immigrants aprenien a parlar castellà i no el català quan arribaven a Andorra? Potser els andorrans no volien obrir-se i transmetre la seva cultura a immigrants?
Ara sembla que tot ha canviat, i entenem que sense obertura no hi ha pas comprensió ni unió, ni força. El català no pot tancar-se a espais privats sinó s'acabara perdent.

Però, el altre dia estava llegint un testimoni d'una senyora d'uns quaranta anys que m'explicava que era catalana, que parlava català a casa però no era pas filla d'andorrans. Explicava que, a Andorra, quan era petita els fills dels andorrans no jugaven amb els fills dels immigrants, ni que aquests fossin catalans. Interessant... Sembla ser que aleshores la llengua no era suficient per eliminar la discriminació... També em comentava que ella es sentia andorrana però que els altres no l'acceptaven com sent una andorrana, d'aquells "de pura sepa"... També comenta que fa quaranta anys, els fills d'andorrans tenien unes condicions de vida elitista, cosa que els fills d'immigrants no tenien i això els diferenciava.
Potser es aquesta la diferencia entre andorrans fills d'immigrants i andorrans fills d'andorrans... Potser sempre em va mancar una mica d'elitisme? Que en penseu? Han canviat les coses? Quina es la vostra percepció? Hi han tantes veritats ... Quina és la vostra?


Wednesday, December 3, 2008

Immigrants and citizens

Should the immigrants have the same rights as the citizens?
Should they be able to work in high positions, to open a business, to buy a house, to vote, to teach their culture and language, to practise their religious rites, to voice their needs? Should we organize our country, our national teams taking into account the nationality or the residence of people?
What do borders mean to you? A line that divides? A line that has to be crossed? A line that has to be respected? A line between you and the others?

Monday, November 17, 2008

Our goal: SUCCESS

Yesterday night, my husband and I were thinking about "success", how to describe it, and after talking about ingredients like fulfillment, enjoyment, health, love, responsibility, citizenship and money we found the following and beautiful definition of success, and we agreed with it. And you, how do you measure your success?

"What is success?
To laugh often and much;
To win the respect of intelligent people
And the affection of children;
To earn the appreciation of honest critics
And endure the betrayal of false friends;
To appreciate beauty;
To find the best in others;
To leave the world a bit better, whether by
A healthy child, a garden patch
Or a redeemed social condition;
To know even one life has breathed
Easier because you have lived;
This is to have succeeded."

Ralph Waldo Emerson

Friday, November 14, 2008

Una identitat dinàmica

Aquí us proposo un tros de un article en el Diari D'Andorra que trobo força inspirador. Es del Molt Il·lustre Ministre Juli Minoves. De fet, té una visió molt positiva sobre el desenvolupament d'Andorra i de la seva identitat dinàmica. I a vosaltres que us sembla?

"Andorra ha adoptat un altre enfocament, un de més obert. Tot i mantenint les nostres velles tradicions, ens trobem en un procés dinàmic d’incorporació en la cultura nacional de moltes influències exteriors i reconeixem que aquest procés ampliarà la nostra cultura comuna. El fet d’incorporar els altres no pot reforçar una mena de solidesa material o de rigidesa conceptual. Ens planteja inevitablement el repte de si serem capaços de fer que el nostre patrimoni cultural es vegi enriquit i augmenti. És el gran repte de la nostra identitat: moderna, oberta, tolerant, acollidora i alhora reconstruïda amb valors comuns i ancorada per aquells aspectes positius i necessaris que representen la nostra llengua i la nostra tradició política de pau i de democràcia."

Andorra, el país dels Pirineus

Hi ha molt molt molt més a Andorra! :)


Desafíos...

Andorra es un país de paz. Claro que sí.
Pero he aprendido que es un país de paz negativa.
La paz negativa es buena, a pesar de su ingrato nombre. De hecho, he aprendido que la paz negativa se define esencialmente por la falta de guerra. Pero eso no significa que no haya violencia, claro que la hay. Lamentablemente la encontramos en muchas partes porque la violencia no se traduce solamente por violencia física, sino también por “violencia estructurada”, o sea violencia que se traduce de mil y una maneras, como por ejemplo la desigualdad, la discriminación, entre otras. Por lo tanto, donde haya “structural violence” aún no se ha alcanzado la paz positiva.
¿Y por qué hablo yo de todo esto? Pues de hecho porque hace algunos meses me dijeron que no entendían porque estaba tan preocupada con las condiciones de los inmigrantes en mi país, al fin y al cabo es un país muy tranquilito donde los ciudadanos nacionales y los inmigrantes cohabitan en paz. Sí, pero en paz negativa.
El hecho que en la escuela se discrimine algunos alumnos o que éstos se sientan discriminados por su raza, clase social o origen de su familia es una señal clara de que algo no va tan bien como creemos. Sí, hay discriminación y racismo en la pacífica Andorra. ¿Qué estamos haciendo para eliminar estas violencias? Cerramos todos los ojos, y hacemos ver que somos todos iguales, ignoramos nuestras diferencias y ya está, somos iguales. Pues a mí me parece que no, que no es así. No debemos ignorar sino valorar lo que cada uno tiene de diferente, porque cada diferencia nos aporta un granito más de cultura, de pasión, de vida, de visión.
No podemos ignorar que somos un país multicultural. Hacen falta más medidas políticas que reconozcan la riqueza de nuestro país, hacen falta pedagogías multiculturales en las escuelas, hacen falta leyes que reconozcan no solamente lo que nos une sino también lo que nos diferencia.
Reconozco que el gobierno promueve muchísimas iniciativas para la integración de los inmigrantes, por ejemplo con clases gratis de catalán. Lo que me preocupa es que muchos siguen viendo los inmigrantes como un atentado a la lengua y a la cultura de su país. Yo entiendo que los inmigrantes deben integrarse lo mejor posible al país de acogida, pero entiendo que sus identidades no deben ser rechazadas ni aniquiladas por ser diferentes. Creo que el aprendizaje debería ser más multilateral y no solamente unilateral. Al fin y al cabo, los andorranos no sólo somos hijos de andorranos, somos también hijos de españoles, de portugueses, de franceses, de marroquíes, de chinos, y nuestras identidades se entrelazan y se enriquecen mutuamente. Se teme por el catalán, por la cultura y cohesión nacional. Lo sé.
Y es que los desafíos de la inmigración, de la globalización son muchos, pero muchos son también sus tesoros, ¿no deberíamos compartirlos?

¡Un abrazo multicultural a todos y a todas vuestras identidades más o menos reveladas!