Últimament he estat llegint alguns blocs i alguns testimonis sobre Andorra i una idea que ha aparegut sovint es que Andorra i els andorrans (com diuen "aquells de pura sepa") son elitistes. Creieu que els andorrans eren o són elitistes?
A vegades pensava en elitisme relacionat amb la llengua i la cultura. He tingut la impressió que el català fa unes dècades era símbol d'elitisme a Andorra, era el que diferenciava un immigrant d'un nacional. Ara sembla que el domini de la llengua catalana diferencia un immigrant ben integrat i un de no-integrat...
Les escoles andorranes abans del 1982 eren privades, o m'equivoco? Perquè els immigrants aprenien a parlar castellà i no el català quan arribaven a Andorra? Potser els andorrans no volien obrir-se i transmetre la seva cultura a immigrants?
Ara sembla que tot ha canviat, i entenem que sense obertura no hi ha pas comprensió ni unió, ni força. El català no pot tancar-se a espais privats sinó s'acabara perdent.
Però, el altre dia estava llegint un testimoni d'una senyora d'uns quaranta anys que m'explicava que era catalana, que parlava català a casa però no era pas filla d'andorrans. Explicava que, a Andorra, quan era petita els fills dels andorrans no jugaven amb els fills dels immigrants, ni que aquests fossin catalans. Interessant... Sembla ser que aleshores la llengua no era suficient per eliminar la discriminació... També em comentava que ella es sentia andorrana però que els altres no l'acceptaven com sent una andorrana, d'aquells "de pura sepa"... També comenta que fa quaranta anys, els fills d'andorrans tenien unes condicions de vida elitista, cosa que els fills d'immigrants no tenien i això els diferenciava.
Potser es aquesta la diferencia entre andorrans fills d'immigrants i andorrans fills d'andorrans... Potser sempre em va mancar una mica d'elitisme? Que en penseu? Han canviat les coses? Quina es la vostra percepció? Hi han tantes veritats ... Quina és la vostra?
A vegades pensava en elitisme relacionat amb la llengua i la cultura. He tingut la impressió que el català fa unes dècades era símbol d'elitisme a Andorra, era el que diferenciava un immigrant d'un nacional. Ara sembla que el domini de la llengua catalana diferencia un immigrant ben integrat i un de no-integrat...
Les escoles andorranes abans del 1982 eren privades, o m'equivoco? Perquè els immigrants aprenien a parlar castellà i no el català quan arribaven a Andorra? Potser els andorrans no volien obrir-se i transmetre la seva cultura a immigrants?
Ara sembla que tot ha canviat, i entenem que sense obertura no hi ha pas comprensió ni unió, ni força. El català no pot tancar-se a espais privats sinó s'acabara perdent.
Però, el altre dia estava llegint un testimoni d'una senyora d'uns quaranta anys que m'explicava que era catalana, que parlava català a casa però no era pas filla d'andorrans. Explicava que, a Andorra, quan era petita els fills dels andorrans no jugaven amb els fills dels immigrants, ni que aquests fossin catalans. Interessant... Sembla ser que aleshores la llengua no era suficient per eliminar la discriminació... També em comentava que ella es sentia andorrana però que els altres no l'acceptaven com sent una andorrana, d'aquells "de pura sepa"... També comenta que fa quaranta anys, els fills d'andorrans tenien unes condicions de vida elitista, cosa que els fills d'immigrants no tenien i això els diferenciava.
Potser es aquesta la diferencia entre andorrans fills d'immigrants i andorrans fills d'andorrans... Potser sempre em va mancar una mica d'elitisme? Que en penseu? Han canviat les coses? Quina es la vostra percepció? Hi han tantes veritats ... Quina és la vostra?
No comments:
Post a Comment