El mite nacionalista "una llengua, una nació"

Estic cansada.
De trobar el mite nacionalista "una llengua, una nació" per tot arreu i que aquest no sigui prou qüestionat.
De veure que seguim alimentant fronteres internacionals (i intranacionals) de tipus geopolítiques, culturals, socials i lingüístiques.
De constatar de que seguim tenint por de la diversitat, sobretot de la diversitat amb poder.

La llengua i identitat nacional es una construcció política. Per diferenciar-nos de qui?
Lluitem contra què i contra qui quan defenem una sola llengua i identitat nacional?
La identitat i la llengua no son fenòmens "naturalment" estàtics, son políticament estàtics, i essencialment dinàmics, i per tant canvien amb el temps i nosaltres mateixos negociem les nostres identitats depenent del context temporal i social.